Fent la cotxina

Vull pinzellar dessitjos, vivéncies, imatges...

dilluns, 8 de desembre del 2008

Despedida... retrobada

No em miris amb aquets ulls,
tens una mirada poderosa.
S'em remou quelcom per dins,
no puc deixar de buscar les seues ninetes d'heura.

Tot ha canviat, tot es diferent.
A si?
Al llit, esperant que acabi quelcom al Ebay...
pensava que marxariem...
res.
Les mans em toquen, els ulls em miren i jo em deixo descobrir.
M'anomena diferent tres cops...
Sí en un altre moment m'hagués molestat.

Però que vols? si asobre m'acarona la cara i els cabells així...
afú.

I tot després de deixar a un " Baldufo " per que tots dos haviem de marxar...
I anar calenta a veure'l.
I pendre ví... que no prenc mai.
No vaig poder callar, ni amagar que dessitjava abraçar-lo.
I que l'anyorava.

No ha canviat res, després del canvi.
Només que se sent un cabró ara, amb motius? no ho sé.
Però no torno a veure, que semblo una tentadora :)

Jo sí que sóc una cabrona, encara que no sempre m'en surti...
Li vaig deixar ( a un desconegut de somriure preciós ) un sudoku a mitges i el numero al costat i tot i saber que el numero era allà, dubto que truqui.

Ja insistiré, jejeje potser si hi torno a anar, ni em somrigui, jajaja.

Estic de subidon...

divendres, 11 de juliol del 2008

Volubles

Uns pits grossos.
Uns llabis molsudets.
Un gest d'abandó.
Unes mans grans i fortes.
Una olor a dolç.
Uns mugrons foscos.
Una pell molt blanca.
Una mirada d'amagat.
Una llepada a cau d'orella.
Moltes pigues a la pell.
Una cara de bon nen.
Uns peus per llepar.
Un cabell rinxolat per engrapar.
Un entrecuix molt molt proper.
Un líquit.
Una prohibició.
Una veritat.
O una mentida.
O només una ficció.

A cadascú li desperten coses diferents...
Potser a tú et possa a mil.
Ja saps qué és el que realment t'agrada?
I tot el que et falta per decobrir?

dijous, 19 de juny del 2008

Pluja

Poques vegades m'humitejo,
però hi ha coses que sí provoquen aquesta humitat.

De vegades s'em remou un cuquet a la pantxa,
de vegades només és un neguit a la boca.
D'altres les mans cremen de les ganes d'engrapar.
O l'olor que m'arriba m'enterboleix els pensaments.

Però hi ha cosetes petites,
que sembla que no m'arribin,
però fan que una part de mí,
prengui vida propia.

Seguidors