Despedida... retrobada

No em miris amb aquets ulls,
tens una mirada poderosa.
S'em remou quelcom per dins,
no puc deixar de buscar les seues ninetes d'heura.

Tot ha canviat, tot es diferent.
A si?
Al llit, esperant que acabi quelcom al Ebay...
pensava que marxariem...
res.
Les mans em toquen, els ulls em miren i jo em deixo descobrir.
M'anomena diferent tres cops...
Sí en un altre moment m'hagués molestat.

Però que vols? si asobre m'acarona la cara i els cabells així...
afú.

I tot després de deixar a un " Baldufo " per que tots dos haviem de marxar...
I anar calenta a veure'l.
I pendre ví... que no prenc mai.
No vaig poder callar, ni amagar que dessitjava abraçar-lo.
I que l'anyorava.

No ha canviat res, després del canvi.
Només que se sent un cabró ara, amb motius? no ho sé.
Però no torno a veure, que semblo una tentadora :)

Jo sí que sóc una cabrona, encara que no sempre m'en surti...
Li vaig deixar ( a un desconegut de somriure preciós ) un sudoku a mitges i el numero al costat i tot i saber que el numero era allà, dubto que truqui.

Ja insistiré, jejeje potser si hi torno a anar, ni em somrigui, jajaja.

Estic de subidon...